pauta de observación grupal

PAUTAS DE OBSERVACIÓN

GRUPO A OBSERVAR: OBSERVADOR:

Objetivo del grupo:

Liderazgo y control:

-          Presencia de líder

Sí

No

-          Liderazgo

Individual

Múltiple

-          Control del líder

Autoritario

Permisivo

democrático

Ambiente psico – social -          Motivación necesidades:

-          Satisfacción necesidades

Satisfecho

Insatisfecho

En proceso

Aspectos físicos

Ambiente físico

Adecuado

Inadecuado

Indiferente

Características físicas:

Mecánica de la reunión:

Dinámica

Conflictiva

Pasiva

otros

Conducta de los miembros del grupo (actitud, participación activa o inactiva, posición corporal):

Habilidades de los miembros del grupo

Experiencia laboral

Experiencia personal

Experiencia formativa

Edad

Aspectos observados:

Existencia de conflictos

Sí

No

Tipos de conflictos

afinidades

personal

de trabajo

ambiental

otros

Implicados en el conflicto

Todos

Algunos

Habilidades resolución de conflictos

Comunicación

Intervención mediador

Huida

Disolución grupo

Otros

Tipos de grupo

Formal

Informal

referencia

Primario

Secundario

Organización del grupo (interdependencia de los miembros):

Fases en la que se encuentra el grupo

Forming

Storming

Norming

Performing

Roles -          Oyente

-          Reductor de tensión

-          Opinante

-          Dominador

-          Desertor

-          Agresor

-          Otros:

Comentarios:

Propuestas de mejora: -            -            -

Las uvas de la ira. Capítulo 10: "Rumbo a California"

La familia de Tommy se prepara para partir hacia California. Cargan el camión con todo lo que pueden y se van.

Muley Graves va a despedirles. El abuelo no quiere ir y lo duermen para llevárselo. Casy también se une a la expedición.

“- No dejes a tu fe volar tan alto como un pájaro y no tendrás que arrastrarte con los gusanos.” [p.140].

“Madre miró a Tom para que hablara él, porque era un hombre, pero Tom no habló. Respetó su derecho a hablar primero y luego dijo:…” [p.145].

“…, y Padre y el tío John ocupaban los sitios de honor junto al conductor, como correspondía a los jefes del clan.” [p.147].

“Si no hubiera tenido 50 años, hecho que le convertía en uno de los jefes naturales de la familia, el tío John habría preferido no ocupar el sitio de honor junto al conductor. Le hubiera gustado que Rose of Sharon se sentara en su lugar. Eso era imposible porque ella era joven y era una mujer.” [p.148].

“Pero había ciertas cosas que no podía eludir. Por ser uno de los cabezas de familia tenía que mandar; y ahora debía sentarse en el sitio de honor junto al conductor.”[p.149].

“- Es trabajo de mujeres – replicó finalmente. – Es trabajo – arguyó el predicador – Hay demasiado trabajo como para dividirlo en trabajo para mujeres y para hombres. Usted tiene mucho que hacer. Deje que yo sale la carne.” [p.167].

Personajes que aparecen en este capítulo:

• -          Jim Casy
• -          Muley Graves
• -          Familia Joad

Las uvas de la ira: capitulo 9: "...A vender"

Los arrendatarios venden todo lo que pueden por una miseria y queman el resto. Llenan el camión y se van.

El concepto que describe este capítulo es DOLOR:

• -         El dolor describe toda la escena.
• -          Dolor de perder sus vidas, su historia.

Personajes que aparecen en este capítulo:

• -          Tía Sadie
• -          Mary y Sam (niños)

Resum capítol 4.

Cap 4: Anem a escola

-           De què serveix l’escola?

Ens importa més mesurar la seva integració progressiva en la societat adulta en termes de competència  que per exemple la seva maduració personal o emocional. Per això, els currículums actuals estan molt allunyats de la vida pràctica i real. Malgrat tot, l’escola és després de la família, qui perfila la personalitat de l’infant.  Per això l’escola no assegura l’educació, sinó que es la delegada de complementar l’educació de la família

-          Els que no segueixen el ritme escolar

Cada infant té la seva pròpia manera d’aprendre, entendre i comprendre, el seu etil, la seva personalitat. Molts infants forçats a rebre el mateix tracte escolar no poden desenvolupar el seu potencial de creativitat. Cal detectar precoçment aquesta personalitat creativa, sinó aquest infants poden ser relegats perquè es tracta de infants diferents.

-          Infants que no volen anar a la guarderia

La decisió ha de ser molt personalitzada, depèn de l’nfant, dels pares. Val més que l’infant s’ho passi bé a la guarderia que s’avorreixi a casa. Normalment quan el nen no vol anar, el problema està en la família o la guarderia. Una estreta vinculació amb els pares, que depenen constantment d’ells, o que s’avorreixen a la guarderia perquè les persones que el cuiden no fan èmfasi com a animadors o perquè a l’establiment no hi ha coses que el facin divertir-se.

Per això és molt important aquesta etapa, ja que fins als tres anys les bases de la personalitat i organització mental estan pràcticament instal·lades.

-          L’alumne està motivat per aprendre?

Una cosa és voler, i una altre és poder. Ja que l’escola és obligatòria, al menys que sigui un lloc agradable, un espai on s’ho passi bé. Cal que l’infant tingui gratificacions immediates que li reforcin el desig de anar cada dia. És molt important en això la personalitat del mestre. A partir dels 10 anys és quan es comença a parlar de sentiment de competència i autodeterminació, de veritable motivació.

-          El perquè del baix rendiment escolar

Malalties habituals o cròniques que impedeixen una assistència escolar continuada; defectes visuals o auditius; trastorns específics de l’aprenentatge (dislèxies); el TDAH; trastorns emocionals; infants superdotats que s’avorreixen a l’escola; retards intel·lectuals; falta de son.

Derivat dels pares es degut al canvi de residències freqüent de la família, actitud dels pares d’oposició constant a l’escola, llibertat excessiva en el lleure i gran permissivitat televisiva.

En quant a l’escola, abús de càstigs i escassament de premis, personalitat inestable del mestre, presència de l’alumne en una classe superior a les seves possibilitats, mala qualitat de l’ensenyament.

Abans d’assignar responsabilitats, cal veure els detalls que repercuteixen en els alumnes i en l’entorn immediat.

-          El turbulent infant hipercinètic

És el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Els nens es caracteritzen per una inestabilitat motriu i emocional, no toleren les frustracions. Les seves exigències s’han de complir de seguida. Tenen més capacitat per aguantar el dolor físic. La seva vida a casa i l’escola es frustrant.

-          Nens massa intel·ligents!

Són freqüents els problemes si no es detecta a temps la seva superioritat intel·lectual. Els jocs  amb els companys de la seva edat són avorrits, els companys no s’interessen per ells, s’estimen més relacionar-se amb infants més adults.

S’han d’aprofitar els dots que tenen per a servir-los d’estímul positiu per a ells mateixos i els companys, tractant-los com a nens i no com a éssers especials.

-          Rebuig i fòbia a l’escola

Es pot presentar de moltes maneres: camuflada, reacció passiva amb desinterès per l’aprenentatge, el rebuig escolar, on els nens sembla que estan atenent però estan en un altre lloc. Això es manifesta es escapades de l’escola i mala conducta. El que fa això es parla de fòbia a l’escola, amb reaccions d’ansietat i pànic.

Tot això es pot aturar si es resolen a temps les situacions que els provoquen.

Resum capítol 3.

Cap 3: Dormir i somiar

-          Els insomnis freqüents

És un prototip de trastorn del son. Les causes són motius físics que els privin del plàcid descans nocturn, alteracions familiars, la separació prematura de l’infant de la falda materna i l’angoixa d’alguns infants a l’hora d’anar a dormir.

Per prevenir això, cal ensenyar aviat l’infant a complir un horari de son.

-          Por a la foscor

És l’equivalent a la por a la solitud. Acostuma a durar fins als 5 anys. Per a l’infant la nit representa l’absència dels ésser estimats, és la falta de l’apassionant activitat diürna. Els infants amb aquesta por solen tenir inseguretat en ells mateixos. Per conjurar les pors, l’infant fa servir una sèrie d’estratagemes con tenir la seva joguina preferida, o un tros de coixí, etc.

Per millorar això, cal tractar l’angoixa de separació de l’infant amb els seus pares, i la millora de la seva auto imatge.

-          Malsons, terrors i altres fenòmens nocturns

Els terrors nocturns són molt més aparatosos que els malsons, on l’infant deixa anar un crit angoixós i s’incorpora bruscament, amb una expressió de terror, i està totalment desorientat.

Un altre fenomen és el del somnambulisme, que es dóna més en els nens que les nenes, a la primera part de la nit.

Als infants propensos als malsons se li han d’evitar els estímuls massa excitants (pel·lícules, contes terrorífics).

-          Dins del llit dels pares

Si l’infant arriba a compartir el dormitori dels pares de manera habitual pot passar que els pares no puguin dur a terme les relacions sexuals com sempre, o és senyal que el matrimoni no va com sempre i s’utilitza al fill com mur entre la parella.

Els pares poden anar a dormir a una hora diferent o posar cortines que els permetin una mínima intimitat.

-          L’enuresi

És l’emissió involuntària i inconscient d’orina en un infant grandet. La més freqüent és la que es produeix a la nit sense control previ (primària). Els infants que la presenten solen tenir antecedents de pixaners nocturns.

Cal tractar-la en la mesura que preocupi l’infant, amb mesures diverses per aconseguir evitar-lo com limitar la ingestió de productes lactis o aixecar uns 3cm dels peus del llit.

-          Roncar i altres “vicis” nocturns

El síndrome de les cames inquietes, són aquells estremiments bruscos dels infants. Els tics d’hàbits són els balanceigs rítmics amb els caps abans de dormir.

Els pares s’han d’armar de paciència perquè sovint triguen a desaparèixer.

-          Xumet o succió del polze?

El xumet és més fàcil de netejar, és més suau i evita les durícies als polzes. No provoca tantes deformacions a les genives.

La succió del polze és molt duradora, i cal evitar-la substituint-la pel xumet per evitar aquestes deformacions.

Resum capítol 2.

Cap 2: A l’hora de menjar

-          Nens desganats

Cal descartar qualsevol causa física que la pugui justificar com una malaltia infecciosa o una anèmia, i que no hi hagi una autèntica deficiència congènita de l¡apetit. Amb la són, el trastorn alimentari és el que es manté més fix des del primer als quatre primers anys de vida.

-          Ja tenim instaurada l’anorèxia

El factor psicològic més important és l’ansietat, barrejada amb l’agitació i la inseguretat dels pares en la cura alimentària del fill. Per a l’infant, menjar suposa absorbir angoixa.

Els infants descobreixen que la seva conducta és un arma molt potent, i pot controlar l’ambient familiar. Amb el temps, les incidències augmenten com la lentitud a l’hora de menjar, arcades, vòmits...

Per combatre això cal evitar que l’hora de menjar sigui un camp de batalla on l’infant surt triomfador. Val més la pena enviar a l’infant a un altre lloc a menjar.

-          Els vomitadors insolents

Descarregar tensions per mitjà del tub digestiu és una cosa que aprenen molt de pressa, amb reaccions defensives dels infants a situacions conflictives, carregades de frustració i ansietat. El vòmit insolent és una protesta.

Ens els nens més grans es deuen, per exemple, a les dificultats escolars. Són símptomes de les dificultats d’aprenentatge.

-          Jovenetes que volen aprimar-se

L’anorèxia nerviosa és una afecció pròpia de les adolescents, amb una persistent manca d’apetit, ràpida pèrdua de pes, retirada de la menstruació, caiguda dels cabells, amb un alt risc de mort. És una malaltia pràcticament del sexe femení i la seca presència cada dia és més elevada. Les edats més comuns són des dels 12 als 18 anys. Les noies tenen un gran rebuig pel seu cos, amb una terrible por a engreixar-se.

El tractament ha de ser precoç i intens. Es molt comú el boicot que fan moltes vegades del tractament, per això és molt important la col·laboració familiar.

-          La secreta bulímia

Moltes d’aquestes noies presenten també una extrema voracitat durant un breu període de temps, i tot seguit posen remei al seu sentiment de culpa provocant un vòmit. La bulímia nerviosa es secreta, la noia té un pes normal i pot ser que ningú sàpiga res.

Es pot tractar amb una medicació específica i sessions de teràpia familiar. El problema està en detectar aquesta malaltia secreta.

-          Infants amb massa gana

L’obesitat infantil és un problema perquè té una gran repercussió en la vida adulta. La causa psicològica que més es troba és el fet de negociar l’amor amb els fills. L’actitud sobreprotectora i sobrealimentadora dels pares impedeix a l’infant buscar altres satisfaccions. La mateixa obesitat deforma l’infant físicament i li impedeix relacionar-se amb els companys (sovint és motiu de mofa). L’única manera de compensar la solitud és menjant. No volen aprimar-se per por de perdre el seu status.

-          El restrenyiment persistent i l’encopresi resultant

El fet de poder defecar a discreció és una conquesta molt important per a l’infant, manifestació d’independència i d’afermament de la seva personalitat incipient.

Quan apareixen les imposicions de l’ambient, l’infant opta per defecar on i quan vulgui, i no quan li diuen els progenitors. Llavors apareix es restrenyiment i possiblement l’encopresi, que es la defecació involuntària de l’infant, que pot esdevenir crònic.

-          Per què no saben menjar bé?

Els progenitors, en vista de la voracitat indiscriminada dels fills, no gosen transmetre’ls la formació cultural en matèria gastronòmica que han heretat dels seus pares. Per això hem d’educar bé sobre l’art de menjar bé, els bons costums a taula, saber triar plats elaborats, gaudir de la conversa a taula.

Resum capítol 1.

CAP 1: LES RELACIONS FAMILIARS

              -           Els problemes de l’infant són fruit de la crisi familiar?

Molts pares tiren la tovallola a l’hora de cuidar dels seus fills, o dubten d’ells mateixos. Pensen que passi el que ha de passar, i l’estructura familiar fins i tot arriba a ser monoparental on nomes pare o mare cuiden del fill. A la família han de sorgir conflictes. S’han de recuperar tradicions, creences i valor sque s’han perdut com fer que els avis tinguin nets per poder estar amb ells cosa que cada més succeeix menys.

                -            Falta de comunicació

Gran problema sobretot en els adolescents. Les famílies viuen incomunicades. Posa exemples de pares que arriben cansats de la feina i no volen saber res dels problemes dels seus fills, i proposa distingir quan s’està a la feina i a casa, on s’han de conservar energies a la feina per poder estar a casa disposat a tothom.

En una família sana hi pot haver diàleg, (no monòleg), clima de confiança, expressar sentiments, i també baralles i polèmiques per trobar-hi solucions.

-          L’ansietat de separació

La causa és la sobreprotecció parental. Els pares els hi fan tot i són incapaços de fer quelcom per si mateixos. Això es pot deure a les pròpies vivències dels pares que no volen que es repeteixin en els seus fills, o quan el fill té una deficiència física o mental. Normalment aquesta ansietat es produeix perquè els pares pensen que no fan prou pels seus fills ( i temors de que els hi passi alguna cosa dolenta ).

S’ha de potenciar l’autonomia i confiança de l’infant insegur i ansiós.

-          Gelosia entre germans

L’infant, mitjançant el contacte amb els germans aprèn les molèsties de la convivència, injustícies... La gelosia és la primera experiència. Els pares poden actuar com a moderadors que fixen les normes o els límits. L’instint de territorialitat es pot trobar en molts comportaments gelosos. La gelosia implica obtenir algun benefici a costa dels germans (gelosia del benefici). Els pares, per a que els germans estiguin contents els dos, acaben comprant el mateix o similar, d’aquesta manera premien la gelosia i aquests aprenen que els hi surt a compte.

La solució és no premiar aquesta gelosia, no cedint als capritxos, s’han de veure les diferències per les circumstàncies entre l’un l’altre, que no vol dir no donar les mateixes oportunitats d’educació.

-          Complex de Caim

El primogènit exposa una gran gelosia quan hi arriba el germanet, per això es posa ansiós amb la pèrdua d’atenció dels pares, havent de compartir el protagonisme. El segon, a més, es beneficia de l’experiència dels pares en el primer, i se li permeten moltes més coses que al primer no. Això crea una gran gelosia, i crea el complex de Caim, on el primogènit té tot de pensaments  negatius i li crea sentiment de culpa. Això pot degenerar en trastorns de son, d’alimentació i altres conductes regressives.

Per prevenir això, l’infant ha de tenir la seguretat que els pares no li retiraran l’afecte quan neixin altres germans, donant-li el reconeixement que es mereix.

-          De segon a fill “sandvitx”

Els segons fills també presenten gelosies com els primogènits.  A vegades aquests es troben desorientats i  veuen el món menys comprensible. Es veuen amargats per les comparacions amb els germans grans, i amb tot això encara se li complica més si neix un tercer fill, quan es converteix llavors en “sandvitx”, amb els privilegis del gran i la dedicació pel petit.

-          Fill únic problemàtic

El fet de ser fill únic i créixer en un ambient d’adults  fa que tinguin un model d’identificació de gent gran, amb idees o vocabulari no corresponents a la seva edat.  Això pot fer que tingui problemes d’adaptació e integració en un grup quan comença l’escola. Si només ha aprés a rebré, no sabrà donar i li costarà fer amistats. Però també tenen aspectes positius com que són molt intel·ligents o volenterosos en alt grau.

-          L’Infant massa entremaliat

Són nens que semblen predestinats a que els hi passin coses. Mereixen una atenció especial, perquè són candidats segurs a tenir accidents. Cal mantenir l’equilibri entre els riscos del medi ambient i la vigilància i l’educació. Per tant, quan més perillós sigui l’ambient i més turbulent sigui l’infant, és més necessari aplicar-li una vigilància estricta i mesures educacionals més rígides.

-          Petit tirà

El petit tirà s’hi torna així. El fabriquen els propis pares. Sap els punts febles dels seus pares i com atacar-los. Molts pares han estat a punt de separar-se per això o no han volgut tenir més fills. Però tenen també el seu punt feble, on les teràpies familiars poden ensenyar als pares quines són aquestes conductes anòmales dels fills per poder eliminar-les.

-          Com cal actuar amb les rebequeries fortes?

La finalitat que volen els infants és cridar l’atenció per obtenir una recompensa, d’aquesta manera s’atura la rebequeria i torna a la normalitat. La millor solució és no fer-ne cas de les rebequeries, com si  no passés res. Les conductes ignorades, tard o d’hora, s’extingeixen. Aquest procés pot durar uns dies, i els pares han de mostrar resistència davant aquest fet.

-          Una bufetada oportuna

Cal saber-la donar quan sigui necessari, i no una forta sinó seca, la qual s’ha d’aplicar immediatament, d’aquesta manera l’infant veu el càstig; no s’ha d’abusar d’aquesta. S’ha de controlar la força depenent de l’infant.

-          Reaccions dels infants a la separació dels pares

L’infant es troba desemparat e indefens. Pot afectar al seu desenvolupament psicològic i emocional. Se sent vulnerable, el món apareix com menys segur, apareix la por i l’ansietat, tristesa i llàstima, preocupació pels pares, conflicte de lleialtat, sentiment d’ira i de culpa.

La depressió és una de les reaccions que més es manifesta. Com a regla d’or, es fonamental que l’infant es trobi estimat per part dels dos pares.

-          Com es porta l’infant que viu amb un sol pare?

Normalment les nenes s’avenen amb la mare i els nens amb el pare. El pare es troba amb dificultats per imposar la seva disciplina. L’infant es nega a acceptar la seva autoritat. En el cas de la noia, pot arribar a un agermanament, viure tota la vida amb la mare. En tot cas, els fonaments de l’estructura familiar s’han de consolidar des dels primers anys de vida dels fills.

-          Solitud i indefensió de l’infant

En el cas de l’infant que no sigui responsable i no faci cas de les notes que deixen els pares quan aquest arriba a casa per a que faci cas, es molt normal que els infants facin el que vulguin ( veure la Tv, menjar el que vulgui ) i aquest no troba el suport calorós que necessita.