La dinàmica de los grupos. Cap I y II

CAPÍTULO I- Corrientes de investigación y nociones básicas

Este capítulo del libro corresponde a la primera parte del libro en la que se trata los principales temas de investigación en dinámicas de los grupos para posteriormente poder aplicarlas. 

En las primeras páginas de la obra nos habla del concepto de grupo cómo un concepto nuevo e innovador. Al mismo tiempo,el autor nos dice que es en La república griega cuando se empieza a escribir sobre las relaciones humanas y sus estructuras, aunque el concepto utilizado fuera otro. Durante esta época, el concepto de grupo, era un concepto tratado tan solo en el ámbito teórico  es decir, este se encontraba influenciado por la utipía del momento.

Los primeros estudios realizados al principio del siglo XX, a manos de Durkheim y Freud, se centraban en los grupos específicos, en concreto la familia, la escuela y los sindicatos.

Durkheim, fue el primero en impulsar el concepto de dinámica social. Por otro lado, Freud dedico gran parte de su trabajo a realizar estudios dedicados a la psicología colectiva, este autor, fue el gran influyente de Lewin (autor que hemos ido trabajando durante las clases magistrales), que a raíz de esto fue el creador del concepto dinámica de los grupos. 

Lewin considera este concepto como el resultado de la unión de diferentes fuerzas o procesos múltiples  es decir, la unió de las capacidades de distintos individuos. 

Esta corriente dinamista que inicia Lewin, parte de las bases teóricas que el mismo autor plantea, pero a diferencia de muchos de sus contemporáneos, este plantea un conjunto de teorías para posteriormente poder aplicarlas en la práctica  y  lo más importante es que estas son lo suficientemente flexibles para adaptarse a diferentes situaciones. 

La segunda corriente a tratar, es la interaccionista. Esta hace referencia a los métodos de registro continuo y sistemático de los procesos naturales que se desarrollan en los grupos.

Por otro lado, tenemos la corriente psicoanalítica. Este es un modelo basado en las ideas de Freud, el cual se basa en un enfoque dinámico de la conducta, para posteriormente llevar a cabo una terapia grupal. Otro autor que trabajamos en el aula y que sigue el corriente psicoanalista de Freud fue Bion, este lo adapto al àmbito de los grupos.

Por último, al finalizar el capitulo, encontramos un seguido de conceptos básicos (dinámica y grupo)para entender a que nos referimos por dinámica de grupos. 

Por otro lado, nos proporciona cuatro dimensiones esenciales: la organización social,hace referencia a las instituciones o a los grupos espontáneos: las normas,son el conjunto de reglas dependiendo si es de carácter formal o informal; las metas colectivas, son los factores operativos y el proyecto científico, es decir, la experiencia de estos.

CAPÍTULO II- El problema de la cohesión, conformismo y desviacionismo.

El termino de cohesión es utilitzado principalmente por Lewinas. Las primeras definiciones del termino son las siguientes: conjunto de individuos, integración y solidaridad que utilizarán posteriormente distintos autores.

Una definición de este termino podría ser la aportada por el autor Festinger, Schachter que dice así: La totalidad del campo de fuerzas que tienen por efecto mantener juntos a los miembros de un grupo y resistir contra las fuerzas de desintegración.

Por consiguiente, el capítulo nos habla de los factores de la cohesión, en el cual distingue dos tipologías, los factores extrínsecos y los intrínsecos.

Los factores extrínsecos son aquellos que se dan antes de la formación del grupo.

En cuanto a los factores intrínsecos, encontramos un conjunto de factores que se dan en los diferentes grupos institucionales:  la influencia de los controles sociales y la dependencia jerárquica o funcional del grupo.Estos se dividen en dos tipologias de factores intrínsecos, por un lado, los socio-afectivos (motivaciones, emociones y valores comunes) y por otro lado los operativos- funcionales (la propia organización).

Los factores intrínsecos socio-afectivos, hacen referencia a la atracción de un objetivo común, la atracción de la acción colectiva y la atracción de la pertenencia al grupo.
Los factores intrinsecos socio-operativos son los siguientes: la distribución y la articulación de los roles, la conducta del grupo y el modo de liderazgo.

Un elemento a destacar es la proximidad, tanto espacial, social como cultural ya que construye una red de facilidades. 

El siguiente factor relevante a tratar es el conformismo y desviacionismo. El termino conformismo se traduce por la presencia de normas y modelos colectivos específicos. A medida que el grupo avanza, aparece la uniformidad de opinión, de sentimientos, de valores, de lenguaje... 

El determino de conducta desviacionada, hace referencia a las variaciones en la conducta que se situán fuera del campo de conductas toleradas por el grupo. Por tanto definimos como desviado el individuo que transgrede o transforma las normas de este grupo y que consecuentemente provoca la reacción más o menos violenta de la mayoría del grupo.

Por último hablamos del factor de la investigación experimental, los principales fueron realizados por lewinianos com Festinger, Schachter o Deutsch todos ellos realizan pruebas de comportamiento registrables, donde podemos observar los niveles de satisfacción y la distribución. En este mismo apartado, podemos ver un ejemplo, el de Sherif, este va enfocado hacia tres puntos: la influencia del grupo en las decisiones interpersonales; el hecho de que la cohesión intergrupal augmenta el riesgo de tensión entre grupos; y por último, la eliminación de este conflicto intergrupal cuando surgen objetivos comunes. 

pauta de observación grupal

PAUTAS DE OBSERVACIÓN

GRUPO A OBSERVAR: OBSERVADOR:

Objetivo del grupo:

Liderazgo y control:

-          Presencia de líder

Sí

No

-          Liderazgo

Individual

Múltiple

-          Control del líder

Autoritario

Permisivo

democrático

Ambiente psico – social -          Motivación necesidades:

-          Satisfacción necesidades

Satisfecho

Insatisfecho

En proceso

Aspectos físicos

Ambiente físico

Adecuado

Inadecuado

Indiferente

Características físicas:

Mecánica de la reunión:

Dinámica

Conflictiva

Pasiva

otros

Conducta de los miembros del grupo (actitud, participación activa o inactiva, posición corporal):

Habilidades de los miembros del grupo

Experiencia laboral

Experiencia personal

Experiencia formativa

Edad

Aspectos observados:

Existencia de conflictos

Sí

No

Tipos de conflictos

afinidades

personal

de trabajo

ambiental

otros

Implicados en el conflicto

Todos

Algunos

Habilidades resolución de conflictos

Comunicación

Intervención mediador

Huida

Disolución grupo

Otros

Tipos de grupo

Formal

Informal

referencia

Primario

Secundario

Organización del grupo (interdependencia de los miembros):

Fases en la que se encuentra el grupo

Forming

Storming

Norming

Performing

Roles -          Oyente

-          Reductor de tensión

-          Opinante

-          Dominador

-          Desertor

-          Agresor

-          Otros:

Comentarios:

Propuestas de mejora: -            -            -

Las uvas de la ira. Capítulo 10: "Rumbo a California"

La familia de Tommy se prepara para partir hacia California. Cargan el camión con todo lo que pueden y se van.

Muley Graves va a despedirles. El abuelo no quiere ir y lo duermen para llevárselo. Casy también se une a la expedición.

“- No dejes a tu fe volar tan alto como un pájaro y no tendrás que arrastrarte con los gusanos.” [p.140].

“Madre miró a Tom para que hablara él, porque era un hombre, pero Tom no habló. Respetó su derecho a hablar primero y luego dijo:…” [p.145].

“…, y Padre y el tío John ocupaban los sitios de honor junto al conductor, como correspondía a los jefes del clan.” [p.147].

“Si no hubiera tenido 50 años, hecho que le convertía en uno de los jefes naturales de la familia, el tío John habría preferido no ocupar el sitio de honor junto al conductor. Le hubiera gustado que Rose of Sharon se sentara en su lugar. Eso era imposible porque ella era joven y era una mujer.” [p.148].

“Pero había ciertas cosas que no podía eludir. Por ser uno de los cabezas de familia tenía que mandar; y ahora debía sentarse en el sitio de honor junto al conductor.”[p.149].

“- Es trabajo de mujeres – replicó finalmente. – Es trabajo – arguyó el predicador – Hay demasiado trabajo como para dividirlo en trabajo para mujeres y para hombres. Usted tiene mucho que hacer. Deje que yo sale la carne.” [p.167].

Personajes que aparecen en este capítulo:

• -          Jim Casy
• -          Muley Graves
• -          Familia Joad

Las uvas de la ira: capitulo 9: "...A vender"

Los arrendatarios venden todo lo que pueden por una miseria y queman el resto. Llenan el camión y se van.

El concepto que describe este capítulo es DOLOR:

• -         El dolor describe toda la escena.
• -          Dolor de perder sus vidas, su historia.

Personajes que aparecen en este capítulo:

• -          Tía Sadie
• -          Mary y Sam (niños)

Resum capítol 4.

Cap 4: Anem a escola

-           De què serveix l’escola?

Ens importa més mesurar la seva integració progressiva en la societat adulta en termes de competència  que per exemple la seva maduració personal o emocional. Per això, els currículums actuals estan molt allunyats de la vida pràctica i real. Malgrat tot, l’escola és després de la família, qui perfila la personalitat de l’infant.  Per això l’escola no assegura l’educació, sinó que es la delegada de complementar l’educació de la família

-          Els que no segueixen el ritme escolar

Cada infant té la seva pròpia manera d’aprendre, entendre i comprendre, el seu etil, la seva personalitat. Molts infants forçats a rebre el mateix tracte escolar no poden desenvolupar el seu potencial de creativitat. Cal detectar precoçment aquesta personalitat creativa, sinó aquest infants poden ser relegats perquè es tracta de infants diferents.

-          Infants que no volen anar a la guarderia

La decisió ha de ser molt personalitzada, depèn de l’nfant, dels pares. Val més que l’infant s’ho passi bé a la guarderia que s’avorreixi a casa. Normalment quan el nen no vol anar, el problema està en la família o la guarderia. Una estreta vinculació amb els pares, que depenen constantment d’ells, o que s’avorreixen a la guarderia perquè les persones que el cuiden no fan èmfasi com a animadors o perquè a l’establiment no hi ha coses que el facin divertir-se.

Per això és molt important aquesta etapa, ja que fins als tres anys les bases de la personalitat i organització mental estan pràcticament instal·lades.

-          L’alumne està motivat per aprendre?

Una cosa és voler, i una altre és poder. Ja que l’escola és obligatòria, al menys que sigui un lloc agradable, un espai on s’ho passi bé. Cal que l’infant tingui gratificacions immediates que li reforcin el desig de anar cada dia. És molt important en això la personalitat del mestre. A partir dels 10 anys és quan es comença a parlar de sentiment de competència i autodeterminació, de veritable motivació.

-          El perquè del baix rendiment escolar

Malalties habituals o cròniques que impedeixen una assistència escolar continuada; defectes visuals o auditius; trastorns específics de l’aprenentatge (dislèxies); el TDAH; trastorns emocionals; infants superdotats que s’avorreixen a l’escola; retards intel·lectuals; falta de son.

Derivat dels pares es degut al canvi de residències freqüent de la família, actitud dels pares d’oposició constant a l’escola, llibertat excessiva en el lleure i gran permissivitat televisiva.

En quant a l’escola, abús de càstigs i escassament de premis, personalitat inestable del mestre, presència de l’alumne en una classe superior a les seves possibilitats, mala qualitat de l’ensenyament.

Abans d’assignar responsabilitats, cal veure els detalls que repercuteixen en els alumnes i en l’entorn immediat.

-          El turbulent infant hipercinètic

És el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Els nens es caracteritzen per una inestabilitat motriu i emocional, no toleren les frustracions. Les seves exigències s’han de complir de seguida. Tenen més capacitat per aguantar el dolor físic. La seva vida a casa i l’escola es frustrant.

-          Nens massa intel·ligents!

Són freqüents els problemes si no es detecta a temps la seva superioritat intel·lectual. Els jocs  amb els companys de la seva edat són avorrits, els companys no s’interessen per ells, s’estimen més relacionar-se amb infants més adults.

S’han d’aprofitar els dots que tenen per a servir-los d’estímul positiu per a ells mateixos i els companys, tractant-los com a nens i no com a éssers especials.

-          Rebuig i fòbia a l’escola

Es pot presentar de moltes maneres: camuflada, reacció passiva amb desinterès per l’aprenentatge, el rebuig escolar, on els nens sembla que estan atenent però estan en un altre lloc. Això es manifesta es escapades de l’escola i mala conducta. El que fa això es parla de fòbia a l’escola, amb reaccions d’ansietat i pànic.

Tot això es pot aturar si es resolen a temps les situacions que els provoquen.

Resum capítol 3.

Cap 3: Dormir i somiar

-          Els insomnis freqüents

És un prototip de trastorn del son. Les causes són motius físics que els privin del plàcid descans nocturn, alteracions familiars, la separació prematura de l’infant de la falda materna i l’angoixa d’alguns infants a l’hora d’anar a dormir.

Per prevenir això, cal ensenyar aviat l’infant a complir un horari de son.

-          Por a la foscor

És l’equivalent a la por a la solitud. Acostuma a durar fins als 5 anys. Per a l’infant la nit representa l’absència dels ésser estimats, és la falta de l’apassionant activitat diürna. Els infants amb aquesta por solen tenir inseguretat en ells mateixos. Per conjurar les pors, l’infant fa servir una sèrie d’estratagemes con tenir la seva joguina preferida, o un tros de coixí, etc.

Per millorar això, cal tractar l’angoixa de separació de l’infant amb els seus pares, i la millora de la seva auto imatge.

-          Malsons, terrors i altres fenòmens nocturns

Els terrors nocturns són molt més aparatosos que els malsons, on l’infant deixa anar un crit angoixós i s’incorpora bruscament, amb una expressió de terror, i està totalment desorientat.

Un altre fenomen és el del somnambulisme, que es dóna més en els nens que les nenes, a la primera part de la nit.

Als infants propensos als malsons se li han d’evitar els estímuls massa excitants (pel·lícules, contes terrorífics).

-          Dins del llit dels pares

Si l’infant arriba a compartir el dormitori dels pares de manera habitual pot passar que els pares no puguin dur a terme les relacions sexuals com sempre, o és senyal que el matrimoni no va com sempre i s’utilitza al fill com mur entre la parella.

Els pares poden anar a dormir a una hora diferent o posar cortines que els permetin una mínima intimitat.

-          L’enuresi

És l’emissió involuntària i inconscient d’orina en un infant grandet. La més freqüent és la que es produeix a la nit sense control previ (primària). Els infants que la presenten solen tenir antecedents de pixaners nocturns.

Cal tractar-la en la mesura que preocupi l’infant, amb mesures diverses per aconseguir evitar-lo com limitar la ingestió de productes lactis o aixecar uns 3cm dels peus del llit.

-          Roncar i altres “vicis” nocturns

El síndrome de les cames inquietes, són aquells estremiments bruscos dels infants. Els tics d’hàbits són els balanceigs rítmics amb els caps abans de dormir.

Els pares s’han d’armar de paciència perquè sovint triguen a desaparèixer.

-          Xumet o succió del polze?

El xumet és més fàcil de netejar, és més suau i evita les durícies als polzes. No provoca tantes deformacions a les genives.

La succió del polze és molt duradora, i cal evitar-la substituint-la pel xumet per evitar aquestes deformacions.

Resum capítol 2.

Cap 2: A l’hora de menjar

-          Nens desganats

Cal descartar qualsevol causa física que la pugui justificar com una malaltia infecciosa o una anèmia, i que no hi hagi una autèntica deficiència congènita de l¡apetit. Amb la són, el trastorn alimentari és el que es manté més fix des del primer als quatre primers anys de vida.

-          Ja tenim instaurada l’anorèxia

El factor psicològic més important és l’ansietat, barrejada amb l’agitació i la inseguretat dels pares en la cura alimentària del fill. Per a l’infant, menjar suposa absorbir angoixa.

Els infants descobreixen que la seva conducta és un arma molt potent, i pot controlar l’ambient familiar. Amb el temps, les incidències augmenten com la lentitud a l’hora de menjar, arcades, vòmits...

Per combatre això cal evitar que l’hora de menjar sigui un camp de batalla on l’infant surt triomfador. Val més la pena enviar a l’infant a un altre lloc a menjar.

-          Els vomitadors insolents

Descarregar tensions per mitjà del tub digestiu és una cosa que aprenen molt de pressa, amb reaccions defensives dels infants a situacions conflictives, carregades de frustració i ansietat. El vòmit insolent és una protesta.

Ens els nens més grans es deuen, per exemple, a les dificultats escolars. Són símptomes de les dificultats d’aprenentatge.

-          Jovenetes que volen aprimar-se

L’anorèxia nerviosa és una afecció pròpia de les adolescents, amb una persistent manca d’apetit, ràpida pèrdua de pes, retirada de la menstruació, caiguda dels cabells, amb un alt risc de mort. És una malaltia pràcticament del sexe femení i la seca presència cada dia és més elevada. Les edats més comuns són des dels 12 als 18 anys. Les noies tenen un gran rebuig pel seu cos, amb una terrible por a engreixar-se.

El tractament ha de ser precoç i intens. Es molt comú el boicot que fan moltes vegades del tractament, per això és molt important la col·laboració familiar.

-          La secreta bulímia

Moltes d’aquestes noies presenten també una extrema voracitat durant un breu període de temps, i tot seguit posen remei al seu sentiment de culpa provocant un vòmit. La bulímia nerviosa es secreta, la noia té un pes normal i pot ser que ningú sàpiga res.

Es pot tractar amb una medicació específica i sessions de teràpia familiar. El problema està en detectar aquesta malaltia secreta.

-          Infants amb massa gana

L’obesitat infantil és un problema perquè té una gran repercussió en la vida adulta. La causa psicològica que més es troba és el fet de negociar l’amor amb els fills. L’actitud sobreprotectora i sobrealimentadora dels pares impedeix a l’infant buscar altres satisfaccions. La mateixa obesitat deforma l’infant físicament i li impedeix relacionar-se amb els companys (sovint és motiu de mofa). L’única manera de compensar la solitud és menjant. No volen aprimar-se per por de perdre el seu status.

-          El restrenyiment persistent i l’encopresi resultant

El fet de poder defecar a discreció és una conquesta molt important per a l’infant, manifestació d’independència i d’afermament de la seva personalitat incipient.

Quan apareixen les imposicions de l’ambient, l’infant opta per defecar on i quan vulgui, i no quan li diuen els progenitors. Llavors apareix es restrenyiment i possiblement l’encopresi, que es la defecació involuntària de l’infant, que pot esdevenir crònic.

-          Per què no saben menjar bé?

Els progenitors, en vista de la voracitat indiscriminada dels fills, no gosen transmetre’ls la formació cultural en matèria gastronòmica que han heretat dels seus pares. Per això hem d’educar bé sobre l’art de menjar bé, els bons costums a taula, saber triar plats elaborats, gaudir de la conversa a taula.