Resum Cap 5.

Cap 5: Altres problemes dels nens

-          Tics

Són els moviments involuntaris, bruscos i sobtats, ràpids i repetits, que posen nervioses les persones que els veuen.

L’infant amb tics no presenta cap lesió cerebral. Són el resultat de tensions psíquiques. Els nens acostumen a ser ansiosos, autocontrolats, passius, i es deprimeixen fàcilment.

Al nen amb tics no se’l ha de tractar només amb tranquil·litzants, sinó mirar de veure que li genera aquests gestos.

-          El mentider empedreït

Alguns exemples són el de mentida com a defensa contra un càstig; la mentida altruista per evitar que castiguin un company; la mentida per dissimular la vergonya o amagar la ignorància; la mentida solidària per participar en una mentida col·lectiva; la mentida calumniosa motivada per la gelosia, l’odi o l’enveja; la mentida per rebre atenció o la mentida per imitació dels adults.

La mitomania és una manera de viure mentint constantment.

Cal fer comprendre l’infant que és sempre millor dir la veritat.

  

-          Pobre tartamut

En la meitat dels casos hi ha hagut un retard en l’aparició del llenguatge. Hi ha dos tipus, la tònica i la clònica. En la primera, el nen es queda bloquejat i li impedeix parlar un espasme per acabar dient explosivament el que vol dir. El segon és la més freqüent, són repeticions més o menys llargues dels fonemes, sobretot de la primera paraula.

Els pares i els mestres no han d’estar  massa a l’aguait dels errors que fa l’infant, ja que aquest es pot angoixar. Hem d’ensenyar-lo a controlar les seves emocions i a asserenar-se en circumstàncies conflictives.

-          La depressió

La malaltia depressiva és una malaltia greu que es pot manifestar d’una manera aguda que pot constituir urgència psiquiàtrica quan hi ha intent de suïcidi.

La depressió com a símptoma aïllat és una situació emocional que té una causa concreta com una malaltia, la mort d’un familiar.

El tret comú és la tristesa extrema. En les nenes és una actitud passiva-inhibida i en els nenes una conducta activa-agitada.

La modificació de l’entorn sociofamiliar i la medicació adient poden produir un canvi radical en la vida d’aquests infants.

-          Nens histèrics

La histèria és una reacció manifesta com una malaltia física, amb diverses formes manifestes com poden ser cegueses sobtades, afonies, visió doble, convulsions.

És una manera d’expressar l’ansietat per mitjà de l’organisme. La característica dominant és la teatralitat.

S’ha d’ajudar l’infant a abandonar el “paper de malalt”. Cal explorar les relacions entre els membres de la família.

-          El poruc i el que té fòbies

La fòbia és la concreció de la por sobre un objecte determinat, que pot ser una cosa, un animal, persona o situació. Si es fan pors exagerades, s’apoderen de la personalitat dels infants que esdevé insegur en si mateix.

Els pares han de adoptar una actitud permissiva pel que fa als rituals que els fills fan per adormir-se, deixant que es fiquin al llit amb les joguines que vulguin, deixant la porta oberta.

Malgrat tot, en els casos de pànic o fòbies intenses cal tractar al petit sota el control de l’especialista.