Resum cap 6.

Cap 6: L’adolescent problemàtic

-          L’adolescència és una malaltia?

L’adolescència fa referència als canvis psicològics que s’inicien en l’infant púber i finalitzen en la maduresa de la personalitat del jove adult. No és un fet de malaltia, però és un procés extraordinari que canvia totalment el nen de tal manera que en alguns casos sembla que estigui realment malalt. Hi un trencament molt fort amb la realitat, a vegades tan fort que sembla una malaltia.

L’adolescent es troba en un difícil procés d’individualització-separació, allunyant-se de la família per ser més independent.

És una maduració de la personalitat i una recerca de la identitat.

-          Les estranyes conductes de l’adolescent

Una de les més habituals és l’encapsulament o aïllament afectiu. El jove redueix les tensions que l’alteren  refugiant-se sota una capa de passivitat.

Recorren sovint al cinisme com a mitjà d’autoprotecció contra el dolor que els provocaria el desengany.

Una altra estratègia és l’escapisme o negació de la realitat.

El recurs a la fantasia, ja que les solucions fantàstiques són molt mes brillants que la desgradable realitat.

La projecció, per la qual s’atribueix a altres persones la culpa del que ens passa.

El desplaçament, traslladar una emoció envers una persona determinada cap a una altra persona.

-          Males relacions pares-fills

Molts pares afronten l’adolescència comuna etapa de lluita, atacant sense pietat l’intent d’autonomia del noi o noia. Per això molts pares es veuen incapaços de comprendre o educar als seus fills. En aquesta etapa on els joves busquen aquesta autonomia és on més disciplina posen els pares. També propicien que a la llarga aquests diguin mentires quan són exposats al interrogatori que molts pares fan per saber d’on venen, amb qui ha estat...

Els resultats negatius són aquest atacs de còlera i violència.

-          Del grup de companys a la tribu urbana

L’acceptació del grup, tant social com escolar és de vital importància per l’adolescent. Sentir-se rebutjat és una terrible frustració.

Diferents maneres de reaccionar a les crisis existencials, com l’hiperconformisme disfuncional, que consisteix en fabricar-se una identitat amb l’ajut de coses com per exemple una moto. Una altra forma és la integració activa, amb la necessitat d’integració social per jutjar la societat en tots els seus defectes. La contestació serveix per enderrocar el sistema i finalment la separació és l’escepticisme bàsic, l’única sortida per situar-se fora de la societat establerta.

Exemples de tribus a Catalunya serien els bad boys que fan graffitis, els skateboard que van amb l’skate, els heavies amb la cabellera llarga,, els hippies, els okupes que envaeixen pisis i locals desocupats...

-           Les fugies inquietants

Qualsevol fugida d’un nen sempre amaga un motiu. Alguna cosa succeeix en la relació pares-fills que ha originat aquest desconeixement patern.

Les fugides repetitives dels adolescents entronquen fàcilment amb la vagabunderia i la delinqüència. L’infant que s’escapa de l’escola o de casa, que diu mentides, que falsifica les qualificacions escolars, està començant a viure al marge de les normes socials.

L’adolescent que no té uns pares amb els quals identificar-se, ni un nucli familiar on emparar-se, buscarà una nova família per satisfer les seves necessitats.

-          Violència i delinqüència

El vandalisme dels joves es caracteritza per la crueltat. La personalitat del jove delinqüent és emocionalment immadura, estructurada sobre la base d’una satisfacció ràpida dels desitjos i escassa tolerància a les frustracions.

Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat amb això, amb la televisió, publicitat o còmics amb personatges violents.

-          Iniciació a les drogues

L’infant té l’oportunitat d’animar-se i iniciar-se a consumir drogues veient el que passa a casa seva. Un gran número de casos es va iniciar per imitar el món dels grans. 

Hi ha una sèrie de factors ambientals que influeixen en el desenvolupament d’aquest hàbit, que són la relació amb altres joves fumadors, la disminució de la supervisió dels pares, un rendiment escolar més baix, participació inferior en les activitats extraescolars i una percepció menys negativa i més positiva del fet de fumar.

-          Té solucions la drogoaddicció?

Quan l’adolescent està ficat fins al coll en les drogues, difícilment podrà sortir per ell mateix, per això han de col·laborar les famílies i professionals de la sanitat. S’ha d’omplir la vida dels joves amb l’ajuda dels pares, educadors i governants. Interessar-los en el món de la cultura, de l’esport, l’art i la bellesa. Estimular la seva sensibilitat receptiva i creativa. Orientar el seu cap a activitats de sana distracció física i mental.