Resum capítol 2.

Cap 2: A l’hora de menjar

-          Nens desganats

Cal descartar qualsevol causa física que la pugui justificar com una malaltia infecciosa o una anèmia, i que no hi hagi una autèntica deficiència congènita de l¡apetit. Amb la són, el trastorn alimentari és el que es manté més fix des del primer als quatre primers anys de vida.

-          Ja tenim instaurada l’anorèxia

El factor psicològic més important és l’ansietat, barrejada amb l’agitació i la inseguretat dels pares en la cura alimentària del fill. Per a l’infant, menjar suposa absorbir angoixa.

Els infants descobreixen que la seva conducta és un arma molt potent, i pot controlar l’ambient familiar. Amb el temps, les incidències augmenten com la lentitud a l’hora de menjar, arcades, vòmits...

Per combatre això cal evitar que l’hora de menjar sigui un camp de batalla on l’infant surt triomfador. Val més la pena enviar a l’infant a un altre lloc a menjar.

-          Els vomitadors insolents

Descarregar tensions per mitjà del tub digestiu és una cosa que aprenen molt de pressa, amb reaccions defensives dels infants a situacions conflictives, carregades de frustració i ansietat. El vòmit insolent és una protesta.

Ens els nens més grans es deuen, per exemple, a les dificultats escolars. Són símptomes de les dificultats d’aprenentatge.

-          Jovenetes que volen aprimar-se

L’anorèxia nerviosa és una afecció pròpia de les adolescents, amb una persistent manca d’apetit, ràpida pèrdua de pes, retirada de la menstruació, caiguda dels cabells, amb un alt risc de mort. És una malaltia pràcticament del sexe femení i la seca presència cada dia és més elevada. Les edats més comuns són des dels 12 als 18 anys. Les noies tenen un gran rebuig pel seu cos, amb una terrible por a engreixar-se.

El tractament ha de ser precoç i intens. Es molt comú el boicot que fan moltes vegades del tractament, per això és molt important la col·laboració familiar.

-          La secreta bulímia

Moltes d’aquestes noies presenten també una extrema voracitat durant un breu període de temps, i tot seguit posen remei al seu sentiment de culpa provocant un vòmit. La bulímia nerviosa es secreta, la noia té un pes normal i pot ser que ningú sàpiga res.

Es pot tractar amb una medicació específica i sessions de teràpia familiar. El problema està en detectar aquesta malaltia secreta.

-          Infants amb massa gana

L’obesitat infantil és un problema perquè té una gran repercussió en la vida adulta. La causa psicològica que més es troba és el fet de negociar l’amor amb els fills. L’actitud sobreprotectora i sobrealimentadora dels pares impedeix a l’infant buscar altres satisfaccions. La mateixa obesitat deforma l’infant físicament i li impedeix relacionar-se amb els companys (sovint és motiu de mofa). L’única manera de compensar la solitud és menjant. No volen aprimar-se per por de perdre el seu status.

-          El restrenyiment persistent i l’encopresi resultant

El fet de poder defecar a discreció és una conquesta molt important per a l’infant, manifestació d’independència i d’afermament de la seva personalitat incipient.

Quan apareixen les imposicions de l’ambient, l’infant opta per defecar on i quan vulgui, i no quan li diuen els progenitors. Llavors apareix es restrenyiment i possiblement l’encopresi, que es la defecació involuntària de l’infant, que pot esdevenir crònic.

-          Per què no saben menjar bé?

Els progenitors, en vista de la voracitat indiscriminada dels fills, no gosen transmetre’ls la formació cultural en matèria gastronòmica que han heretat dels seus pares. Per això hem d’educar bé sobre l’art de menjar bé, els bons costums a taula, saber triar plats elaborats, gaudir de la conversa a taula.