Cap
4: Anem a escola
-
De què
serveix l’escola?
Ens
importa més mesurar la seva integració progressiva en la societat adulta en
termes de competència que per exemple la
seva maduració personal o emocional. Per això, els currículums actuals estan
molt allunyats de la vida pràctica i real. Malgrat tot, l’escola és després de
la família, qui perfila la personalitat de l’infant. Per això l’escola no assegura l’educació,
sinó que es la delegada de complementar l’educació de la família
-
Els que no segueixen el ritme escolar
Cada
infant té la seva pròpia manera d’aprendre, entendre i comprendre, el seu etil,
la seva personalitat. Molts infants forçats a rebre el mateix tracte escolar no
poden desenvolupar el seu potencial de creativitat. Cal detectar precoçment
aquesta personalitat creativa, sinó aquest infants poden ser relegats perquè es
tracta de infants diferents.
-
Infants que no volen anar a la guarderia
La
decisió ha de ser molt personalitzada, depèn de l’nfant, dels pares. Val més
que l’infant s’ho passi bé a la guarderia que s’avorreixi a casa. Normalment
quan el nen no vol anar, el problema està en la família o la guarderia. Una
estreta vinculació amb els pares, que depenen constantment d’ells, o que
s’avorreixen a la guarderia perquè les persones que el cuiden no fan èmfasi com
a animadors o perquè a l’establiment no hi ha coses que el facin divertir-se.
Per
això és molt important aquesta etapa, ja que fins als tres anys les bases de la
personalitat i organització mental estan pràcticament instal·lades.
-
L’alumne està motivat per aprendre?
Una
cosa és voler, i una altre és poder. Ja que l’escola és obligatòria, al menys
que sigui un lloc agradable, un espai on s’ho passi bé. Cal que l’infant tingui
gratificacions immediates que li reforcin el desig de anar cada dia. És molt
important en això la personalitat del mestre. A partir dels 10 anys és quan es
comença a parlar de sentiment de competència i autodeterminació, de veritable
motivació.
-
El perquè del baix rendiment escolar
Malalties
habituals o cròniques que impedeixen una assistència escolar continuada;
defectes visuals o auditius; trastorns específics de l’aprenentatge
(dislèxies); el TDAH; trastorns emocionals; infants superdotats que
s’avorreixen a l’escola; retards intel·lectuals; falta de son.
Derivat
dels pares es degut al canvi de residències freqüent de la família, actitud
dels pares d’oposició constant a l’escola, llibertat excessiva en el lleure i
gran permissivitat televisiva.
En
quant a l’escola, abús de càstigs i escassament de premis, personalitat
inestable del mestre, presència de l’alumne en una classe superior a les seves
possibilitats, mala qualitat de l’ensenyament.
Abans
d’assignar responsabilitats, cal veure els detalls que repercuteixen en els
alumnes i en l’entorn immediat.
-
El turbulent infant hipercinètic
És
el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Els nens es caracteritzen
per una inestabilitat motriu i emocional, no toleren les frustracions. Les
seves exigències s’han de complir de seguida. Tenen més capacitat per aguantar
el dolor físic. La seva vida a casa i l’escola es frustrant.
-
Nens massa intel·ligents!
Són
freqüents els problemes si no es detecta a temps la seva superioritat
intel·lectual. Els jocs amb els companys
de la seva edat són avorrits, els companys no s’interessen per ells, s’estimen
més relacionar-se amb infants més adults.
S’han
d’aprofitar els dots que tenen per a servir-los d’estímul positiu per a ells
mateixos i els companys, tractant-los com a nens i no com a éssers especials.
-
Rebuig i fòbia a l’escola
Es
pot presentar de moltes maneres: camuflada, reacció passiva amb desinterès per
l’aprenentatge, el rebuig escolar, on els nens sembla que estan atenent però
estan en un altre lloc. Això es manifesta es escapades de l’escola i mala
conducta. El que fa això es parla de fòbia a l’escola, amb reaccions d’ansietat
i pànic.
Tot
això es pot aturar si es resolen a temps les situacions que els provoquen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario