Páginas

martes, 2 de abril de 2013

Resum capítol 4.


Cap 4: Anem a escola

-           De què serveix l’escola?

Ens importa més mesurar la seva integració progressiva en la societat adulta en termes de competència  que per exemple la seva maduració personal o emocional. Per això, els currículums actuals estan molt allunyats de la vida pràctica i real. Malgrat tot, l’escola és després de la família, qui perfila la personalitat de l’infant.  Per això l’escola no assegura l’educació, sinó que es la delegada de complementar l’educació de la família

-          Els que no segueixen el ritme escolar

Cada infant té la seva pròpia manera d’aprendre, entendre i comprendre, el seu etil, la seva personalitat. Molts infants forçats a rebre el mateix tracte escolar no poden desenvolupar el seu potencial de creativitat. Cal detectar precoçment aquesta personalitat creativa, sinó aquest infants poden ser relegats perquè es tracta de infants diferents.

-          Infants que no volen anar a la guarderia

La decisió ha de ser molt personalitzada, depèn de l’nfant, dels pares. Val més que l’infant s’ho passi bé a la guarderia que s’avorreixi a casa. Normalment quan el nen no vol anar, el problema està en la família o la guarderia. Una estreta vinculació amb els pares, que depenen constantment d’ells, o que s’avorreixen a la guarderia perquè les persones que el cuiden no fan èmfasi com a animadors o perquè a l’establiment no hi ha coses que el facin divertir-se.
Per això és molt important aquesta etapa, ja que fins als tres anys les bases de la personalitat i organització mental estan pràcticament instal·lades.

-          L’alumne està motivat per aprendre?

Una cosa és voler, i una altre és poder. Ja que l’escola és obligatòria, al menys que sigui un lloc agradable, un espai on s’ho passi bé. Cal que l’infant tingui gratificacions immediates que li reforcin el desig de anar cada dia. És molt important en això la personalitat del mestre. A partir dels 10 anys és quan es comença a parlar de sentiment de competència i autodeterminació, de veritable motivació.

-          El perquè del baix rendiment escolar

Malalties habituals o cròniques que impedeixen una assistència escolar continuada; defectes visuals o auditius; trastorns específics de l’aprenentatge (dislèxies); el TDAH; trastorns emocionals; infants superdotats que s’avorreixen a l’escola; retards intel·lectuals; falta de son.
Derivat dels pares es degut al canvi de residències freqüent de la família, actitud dels pares d’oposició constant a l’escola, llibertat excessiva en el lleure i gran permissivitat televisiva.
En quant a l’escola, abús de càstigs i escassament de premis, personalitat inestable del mestre, presència de l’alumne en una classe superior a les seves possibilitats, mala qualitat de l’ensenyament.
Abans d’assignar responsabilitats, cal veure els detalls que repercuteixen en els alumnes i en l’entorn immediat.

-          El turbulent infant hipercinètic

És el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Els nens es caracteritzen per una inestabilitat motriu i emocional, no toleren les frustracions. Les seves exigències s’han de complir de seguida. Tenen més capacitat per aguantar el dolor físic. La seva vida a casa i l’escola es frustrant.

-          Nens massa intel·ligents!

Són freqüents els problemes si no es detecta a temps la seva superioritat intel·lectual. Els jocs  amb els companys de la seva edat són avorrits, els companys no s’interessen per ells, s’estimen més relacionar-se amb infants més adults.
S’han d’aprofitar els dots que tenen per a servir-los d’estímul positiu per a ells mateixos i els companys, tractant-los com a nens i no com a éssers especials.

-          Rebuig i fòbia a l’escola

Es pot presentar de moltes maneres: camuflada, reacció passiva amb desinterès per l’aprenentatge, el rebuig escolar, on els nens sembla que estan atenent però estan en un altre lloc. Això es manifesta es escapades de l’escola i mala conducta. El que fa això es parla de fòbia a l’escola, amb reaccions d’ansietat i pànic.
Tot això es pot aturar si es resolen a temps les situacions que els provoquen.

No hay comentarios:

Publicar un comentario