Resum capítol 1.

CAP 1: LES RELACIONS FAMILIARS

              -           Els problemes de l’infant són fruit de la crisi familiar?

Molts pares tiren la tovallola a l’hora de cuidar dels seus fills, o dubten d’ells mateixos. Pensen que passi el que ha de passar, i l’estructura familiar fins i tot arriba a ser monoparental on nomes pare o mare cuiden del fill. A la família han de sorgir conflictes. S’han de recuperar tradicions, creences i valor sque s’han perdut com fer que els avis tinguin nets per poder estar amb ells cosa que cada més succeeix menys.

                -            Falta de comunicació

Gran problema sobretot en els adolescents. Les famílies viuen incomunicades. Posa exemples de pares que arriben cansats de la feina i no volen saber res dels problemes dels seus fills, i proposa distingir quan s’està a la feina i a casa, on s’han de conservar energies a la feina per poder estar a casa disposat a tothom.

En una família sana hi pot haver diàleg, (no monòleg), clima de confiança, expressar sentiments, i també baralles i polèmiques per trobar-hi solucions.

-          L’ansietat de separació

La causa és la sobreprotecció parental. Els pares els hi fan tot i són incapaços de fer quelcom per si mateixos. Això es pot deure a les pròpies vivències dels pares que no volen que es repeteixin en els seus fills, o quan el fill té una deficiència física o mental. Normalment aquesta ansietat es produeix perquè els pares pensen que no fan prou pels seus fills ( i temors de que els hi passi alguna cosa dolenta ).

S’ha de potenciar l’autonomia i confiança de l’infant insegur i ansiós.

-          Gelosia entre germans

L’infant, mitjançant el contacte amb els germans aprèn les molèsties de la convivència, injustícies... La gelosia és la primera experiència. Els pares poden actuar com a moderadors que fixen les normes o els límits. L’instint de territorialitat es pot trobar en molts comportaments gelosos. La gelosia implica obtenir algun benefici a costa dels germans (gelosia del benefici). Els pares, per a que els germans estiguin contents els dos, acaben comprant el mateix o similar, d’aquesta manera premien la gelosia i aquests aprenen que els hi surt a compte.

La solució és no premiar aquesta gelosia, no cedint als capritxos, s’han de veure les diferències per les circumstàncies entre l’un l’altre, que no vol dir no donar les mateixes oportunitats d’educació.

-          Complex de Caim

El primogènit exposa una gran gelosia quan hi arriba el germanet, per això es posa ansiós amb la pèrdua d’atenció dels pares, havent de compartir el protagonisme. El segon, a més, es beneficia de l’experiència dels pares en el primer, i se li permeten moltes més coses que al primer no. Això crea una gran gelosia, i crea el complex de Caim, on el primogènit té tot de pensaments  negatius i li crea sentiment de culpa. Això pot degenerar en trastorns de son, d’alimentació i altres conductes regressives.

Per prevenir això, l’infant ha de tenir la seguretat que els pares no li retiraran l’afecte quan neixin altres germans, donant-li el reconeixement que es mereix.

-          De segon a fill “sandvitx”

Els segons fills també presenten gelosies com els primogènits.  A vegades aquests es troben desorientats i  veuen el món menys comprensible. Es veuen amargats per les comparacions amb els germans grans, i amb tot això encara se li complica més si neix un tercer fill, quan es converteix llavors en “sandvitx”, amb els privilegis del gran i la dedicació pel petit.

-          Fill únic problemàtic

El fet de ser fill únic i créixer en un ambient d’adults  fa que tinguin un model d’identificació de gent gran, amb idees o vocabulari no corresponents a la seva edat.  Això pot fer que tingui problemes d’adaptació e integració en un grup quan comença l’escola. Si només ha aprés a rebré, no sabrà donar i li costarà fer amistats. Però també tenen aspectes positius com que són molt intel·ligents o volenterosos en alt grau.

-          L’Infant massa entremaliat

Són nens que semblen predestinats a que els hi passin coses. Mereixen una atenció especial, perquè són candidats segurs a tenir accidents. Cal mantenir l’equilibri entre els riscos del medi ambient i la vigilància i l’educació. Per tant, quan més perillós sigui l’ambient i més turbulent sigui l’infant, és més necessari aplicar-li una vigilància estricta i mesures educacionals més rígides.

-          Petit tirà

El petit tirà s’hi torna així. El fabriquen els propis pares. Sap els punts febles dels seus pares i com atacar-los. Molts pares han estat a punt de separar-se per això o no han volgut tenir més fills. Però tenen també el seu punt feble, on les teràpies familiars poden ensenyar als pares quines són aquestes conductes anòmales dels fills per poder eliminar-les.

-          Com cal actuar amb les rebequeries fortes?

La finalitat que volen els infants és cridar l’atenció per obtenir una recompensa, d’aquesta manera s’atura la rebequeria i torna a la normalitat. La millor solució és no fer-ne cas de les rebequeries, com si  no passés res. Les conductes ignorades, tard o d’hora, s’extingeixen. Aquest procés pot durar uns dies, i els pares han de mostrar resistència davant aquest fet.

-          Una bufetada oportuna

Cal saber-la donar quan sigui necessari, i no una forta sinó seca, la qual s’ha d’aplicar immediatament, d’aquesta manera l’infant veu el càstig; no s’ha d’abusar d’aquesta. S’ha de controlar la força depenent de l’infant.

-          Reaccions dels infants a la separació dels pares

L’infant es troba desemparat e indefens. Pot afectar al seu desenvolupament psicològic i emocional. Se sent vulnerable, el món apareix com menys segur, apareix la por i l’ansietat, tristesa i llàstima, preocupació pels pares, conflicte de lleialtat, sentiment d’ira i de culpa.

La depressió és una de les reaccions que més es manifesta. Com a regla d’or, es fonamental que l’infant es trobi estimat per part dels dos pares.

-          Com es porta l’infant que viu amb un sol pare?

Normalment les nenes s’avenen amb la mare i els nens amb el pare. El pare es troba amb dificultats per imposar la seva disciplina. L’infant es nega a acceptar la seva autoritat. En el cas de la noia, pot arribar a un agermanament, viure tota la vida amb la mare. En tot cas, els fonaments de l’estructura familiar s’han de consolidar des dels primers anys de vida dels fills.

-          Solitud i indefensió de l’infant

En el cas de l’infant que no sigui responsable i no faci cas de les notes que deixen els pares quan aquest arriba a casa per a que faci cas, es molt normal que els infants facin el que vulguin ( veure la Tv, menjar el que vulgui ) i aquest no troba el suport calorós que necessita.