Resum cap. 7

Cap 7: Vacances i lleure

-          Què en fem del temps lliure?

De la mateixa manera que ordenem l’horari dels nostres fills durant el període hivernal amb activitats escolars s’ha de fer el mateix durant les vacances. Ha de ser un temps per la llibertat personal, un espai per la creativitat, viscudes de manera activa. Un temps en que emergeixen sentiments i sensacions.

-          Els que veuen massa la televisió

Està demostrat que com més baix és el coeficient intel·lectual de l’infant, és més provable que vegi molt la televisió. El fet que els nens vegin massa la tele no és culpa d’aquesta, sinó dels pares que ho permeten. Pot enriquir un ambient familiar intel·lectualment pobre, però també pot limitar un ambient de rics recursos intel·lectuals.

Els pares han d’actuar amb suavitat però amb contundència, perquè el fill no consumeixi massa televisió i els programes tinguin una certa qualitat.

-          Els nens ja no saben jugar?

Els nens han jugat sempre i no deixaran de fer-ho ara. L’infant necessita el joc gairebé com l’alimentació. Mitjançant el joc, aprèn a conèixer-se a ell mateix i a entendre els altres. Descobreix les seves limitacions, possibilitats, la seva capacitat d’acció en equip, en grup.

Referent als nous jocs més moderns i tecnològics que hi surten, cal recordar que als nens els hi agrada inventar, crear els seus propis jocs i joguines. Projectar la seva personalitat a còpia d’imaginació, fantasia i curiositat.

-          Què se n’ha fet dels bons costums i les tradicions?

El respecte envers els vells, aixecar-se del seient per deixar seure a una senyora, les bones maneres a l’hora de menjar.

Cal que defensem les nostres festes tradicionals, arrels per les generacions futures.

Tant els escassos bons costums com les tradicions familiars poden desaparèixer del nostre entorn per cedir el lloc a models de comportament importants. S’ha d’anar alerta amb això.

-          Hi comptem, amb l’esport?

Relegar l’esport infantil és un error que pot repercutir seriosament en la maduració psico-motriu del nen. Una precoç iniciació a la vida esportiva és una garantia que l’infant, en arribar a l’adolescència, continuarà practicant esport. Els esports ha escollir depenen de la personalitat de l’infant. Si és introvertit, insegur, és millor un esport d’equip i no individuals per tal que aprengui les seves pròpies possibilitats i capacitat de participació en l’equip. Si es tracta d’un extrovertit o incansable li seran més adients esports que impliquin concentració i control fi de moviments.

Una competència excessiva pot generar enveges, odis o por al mateix esport.

-          Animar a la lectura

El llibre esdevé sinònim d’escola, de deure obligatori. L’infant s’acostuma a rebutjar-los quan és fora de l’escola. Per això en molts casos només llegeixen aquells llibres importants per un examen.

Un factor important es que aquests no veuen llegir als pares, i la família és el lloc principal per a l’aprenentatge dels hàbits. Cal enfocar la lectura de manera intel·ligent. Cal suggerir abans que imposar, estimulant la curiositat pel llibre.